Sé de font de confiança que va ser la Mon (cinquanta tacs i encara va a
Núria a posar el cap a l'olla), la que van enganxar al meu bloc el secret de les meves girls. Descobert el pastís, aquí teniu dos equips més.

Las "girls" de Carlos

¿Carlos está solo?...Noooooo
Hay invasión femenina en su casa, tenemos la prueba gráfica.

Famílies desestructurades

Raimón Pannikar escriu en el llibre Pelegrinatge al Kailasia " tan bon punt apareix una intuició gairabé sempre començo un llibre nou ".
La meva intuició va ser al llegir " Jo vinc d'una família en la que cada membre fastiguejava d'alguna manera als altres. Després, repenedits, cada u es feia mal a si mateix ". Vet aquí el tìtol de Famílies desestructurades. Adjunto alguns exemples, actuals, que conec.

Una senyora va comunicar-me que ha dicidit portar una vida ordenada. amb el pare dels seus fills, fills i la mare d'ell, senil. Mantindrà, però, el concubinatge amb l'amant. Fantàstic: de día en una casa i la nit a l'altre. Ella és centre-americana, explosiva de cos i de fets, bomba sexual de cinquanta anys i volums repartits pregonament. Caryl Chessman deia " és un anunci eròtic d'un article pornogràfic ".

Desestructurada també la família de la Rosa, de disset anys, doble rècord local de relacions sexuals ( en total i en una nit ). La germana que segueix porta el cognom matern, venen dos germans més amb els dos cognoms, i encara un petit amb el cognom patern. La mare, de trenta llargs, encara pot donar guerra.

La Tches, de setze anys, pares separats des de sempre, es porra a ful. Finança el vici fen de model nua.

I la Bàrbara, guapísima, amb un cos puntuat en 1.47, tres fills de pares desaparaguts...

Les fulles seques

En el record confós de mig segle enrera hi ha una sardana que parlava de les fulles seques. Temps aquells quan la meva vida encara escalava cap el vòrtex de la plenitud.
Ja fa anys que tot és, inexorablement, costa avall. I aquest sender únicament te fulles seques, la tardor de la vida, sense botons tendres de resurrecció.
També recordo una pel.lícula on en un trist apartament, una noia va morint lentament de tuberculosi. Pensa que morirá el dia en que l'arbre que veu per la finestra perdi l'ultima fulla de l'any. Una nit de vent i neu pensa que tot s'acaba. Però al matí, al clarejar, la fulla és allí. Somriu la noia, la fulla ha resistit, ella viurà...
Sota l'arbre, sobre la neu, mort, hi ha el pintor borratxo de l'apartament veí. Prop seu, escampats, pinzells i tubs de colors. Havia pintat, mentre la tempesta, una fulla seca a la paret.
(Per la Maria Carme, esportiva escombriaire de fulles seques.)

Esgarrifós

Dissabte passat, dissortadament,va morir una dona atropellada per un vahicle,mentre passejava amb una amiga per el Pont del Pelut, sobre el Ter. El conductor, un noi jove en un bon cotxe, diuen, feia carreres per allà; va entrar al pont descontolat, arrossegant les dones contra la verana, i tirant a baix una d'elles, la que va morir.
Esgarrifós, d'acord. Però em pregunto com es posible la quantitat de gent que va anar a visitar el lloc, allunyat del poble,diumenge i dilluns. Enraonant entre els grups que es creuaven, especulant, afegin misteri, salsa i merda. Un altre punt de romiatge va ser el tanatori.
Quants d'ells, digueu-me, van dessitjar un descansi en pau a la difunta? El poble visquè, amb joia, un tele-rscombreries particular.